Transformació d’un poema. 4t ESO

“El pi de Formentor” és el poema més celebre de Miquel Costa i Llobera, que és el representant més destacat de l’Escola Mallorquina. El poeta s’identifica de manera molt emotiva amb un arbre, però no  amb un arbre qualsevol, sinó amb un enorme pi d’una propietat familiar de Pollença.

Els alumnes de 4t d’ESO han posat a prova la seva capacitat creativa transformant la primera i la darrera estrofa d’aquesta famosa composició.

Advertisements

4 Responses to Transformació d’un poema. 4t ESO

  1. Maria Huguet Mas ha dit:

    “La lluna de València”

    Aquesta nit enyora una llum! Més blanca que la sal,
    més llunyana que les boires, més preada que un tresor,
    observa de la Terra la caòtica agitació
    i dorm en la nit que enfosqueix el planeta
    com un nin petit.

    Endavant lluna radiant! Guanya la foscor
    i sorprèn en la negror com els dies a les nits.
    Miraràs desaparèixer a t’altura la llum del sol vençuda,
    i ta claror serena viatjarà dins els vents
    com les fulles de la tardor.

  2. Marc Orell Marques ha dit:

    Es molt bonic

  3. Roberto Marcos Söderström ha dit:

    “L’examen del temor”

    Tres exàmens tenim aquesta setmana! Tan estresants com un final,
    més difícils que els anteriors, menys divertit que l’ordinador,
    aguarda al calaix l’imminent prova,
    i exaspera amb els interrogants que planteja la gent,
    com unes curtes vacances.

    Amunt voluntat meva! Suporta la pressió
    i comprèn els misteris com Horatio a C.S.I.
    Veuràs abandonar als dèbils enfront de lèxamen imminent,
    però solucions ràpides no són bones pel estudiant
    que un objectiu persegueix.

  4. Aida Nevado Ballester ha dit:

    “Els ulls, un món obert”

    Llurs ulls són dos astres! Tan bonics com la Lluna, tan lluminosos com les estrelles, tan grans com els oceans, foraden amb la mirada la fredor austera
    i tremolen les finestres que veuen els rius
    com un diamant brillant.

    Callau i contemplau! Aixecau la veu i baixau les finestres de la vergonya com el foc dels inferns.
    Mirau la mar calmada i els ulls joves atravessar
    la cara maleïda
    com una llàgrima de sang.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: