TEATRE A L’AULA

Dimarts, 26 de novembre, els alumnes d’ESO vàrem assistir a l’espectacle de petit format “Sa nuvia d’Algendar”

Enka Alonso, una actriu meravellosa, ens va fer imaginar la vida d’aquesta heroïna menorquina que ho va arriscar tot per un somni d’amor.

És, segurament, la llegenda menorquina de tradició oral més coneguda.

Una llegenda és un relat de ficció oral i escrit, d’una aparença més o manco històrica, que sol anar vestit d’una certa veracitat, tant del fet que origina la narració, que sol ser un fet extraordinari, com dels seus personatges.

L’acció transcorre en un indret i un moment històric concrets i ben coneguts: Menorca, al barranc d’Algendar, que arriba a cala Galdana, en temps de les invasions dels pirates turcs (s.XVI – XVII).

 

Advertisements

2 Responses to TEATRE A L’AULA

  1. Laura López Rigo ha dit:

    “Sa nuvia d’Algendar”
    A mi em va sorprendre molt quan vàrem arribar a l’Auditòrium i ens vàrem trobar aquella dona vestida d’una forma molt Intel.lectual.Tot d’una quan ens va veure va començar a parlar. El primer que ens va dir era que ella era verificadora de llegendes. Poc a poc va transcórrer l’hora mentre que nosaltres la miràvem amb uns ulls com a plats, de tant que ens agradava. Quan va acabar els vam fer un fort aplaudiment per allò tan meravellós que havien fet. Per a mi va ser una obra meravellosa. Aquella dona (Enka Alonso) actuava molt bé i el músic feia un soroll espectacular. I veure’ns als de 1r d’ ESO que feien tant de silenci i estàvem tan atents, no té preu. A mi em va encantar i, en voler,poden tornar!
    Laura López Rigo

  2. Xavier Navarro Ginard ha dit:

    “Sa nuvia d’Algendar”
    Dimarts passat vàrem anar a veure amb l’escola una interpretació de la llegenda menorquina: “Sa nuvia d’Algendar”. A mi em va agradar molt, perquè era espectacular que amb un sol gest o només posant-se o llevant-se una peça de roba pogués interpretar tan bé els diferents personatges. Ho va explicar tot d’una manera que si tancaves els ulls, podies veure perfectament la imatge del que ella explicava. Només eren dues persones: l’actriu i el músic, que això complicava més les coses, perquè havien d’estar atents a quan havien de fer el canvi de personatge. A pesar que només eren dues persones, ha estat una de les millors obres que he vist en la meva vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: