AVENTURA AL CAMP D’ APRENENTATGE ES PALMER PER ALS ALUMNES DE 1r d’ESO DEL COL·LEGI FRA JOAN BALLESTER DE CAMPOS.

Una antiga escola rural convertida en Camp d’Aprenentatge per l’Ajuntament de Campos i la Conselleria, Es Palmer, és el lloc ideal per fer estudis de camp, valorar  la natura i el patrimoni natural i cultural del nostre poble. Situat prop de les nostres platges de Sa Ràpita, Ses Covetes, s’Arenal den Telm, Es Trenc… i de la segona zona humida de Mallorca, Es Salobrar, ofereix un munt d’activitats per a aprendre i gaudir d’ un dels entorns més privilegiats de Mallorca.

Aprofitant l’oportunitat de quedar-hi que ens oferien, hi vàrem fer una estada de dos dies. Volíem aprofitar el temps al màxim i a les 8h del matí de dijous, ben preparats i amb les bicicletes a punt, vàrem partir: policia local al davant; monitor, alumnes i mestres, darrera. Tots cap al Palmer, amb la motxilla plena d’ il·lusió i d’ impaciència.

Ens va retre i a les 8,45h ja hi érem. Les instal·lacions, ben adequades, ofereixen tot el necessari per fer agradable l’estada i tot era per a nosaltres. Deixàrem les bosses amb el sac de dormir, la roba i la neteja personal, el menjar… i vàrem partir cap als Formatges Burguera, on vàrem veure tot això: vaques, bous, com es muny, cabres, gallines, ovelles…mentre els nostres dos monitors, en Rafel i en Tomeu, ens anaven explicant tot el que vèiem.

Dels Formatges Burguera, i sempre en bicicleta, cap al Salobrar: un conjunt d’estanys artificials dedicats a l’extracció de sal i amb àrees inundables de forma natural.

Les principals aportacions d’aigua d’aquesta zona són marines, però també rep les aigües del Torrent de Son Catlar i del Torrent de Son Xorc.

Vàrem arribar fins a la platja des Trenc, prop de la “caseta des motor” que atreu l’aigua de la mar per passar-la a la Salinera i va començar el nostre estudi: salinitat de l’aigua, vegetació dunar, observació d’ocells i d’animals…

Tot, magníficament guiat pels nostres dos monitors i sempre, des del respecte a la natura, sense fer-la malbé, sense trepitjar les dunes ni arrabassar cap planta. Pel camí, de tornada, ens vàrem aturar vàries vegades per estudiar els canvis de vegetació i de paisatge.  L’olor de mar, de saladina, de mata, la savina, l’ estepa blanca, el lliri de mar, el pi … ens envoltava i n’érem bens conscients : érem privilegiats per poder gaudir i estudiar “in situ” tot allò que havíem après a classe i és que les coses que tan sols entenem, les oblidam, però les coses que, a més d’entendre, les sentim, les recordam per sempre.

Vàrem dinar: ensalada de pasta, truita, pa dels bons forns de Campos, panades… Inquiets com a nins que som, vàrem tornar agafar les bicicletes per arribar als estanys. La Salinera ens va deixar arraconar-les i va començar una segona part del dia: salinització de l’aigua, la vida als estanys, una caminada agradable amb molt bona companyia… era difícil no fer gens de renou per poder observar millor els ocells. El vol d’una àguila peixatera ens saludava i ens feia sentir ben petits, però part d’un magnífic paisatge . Com en un quadre, els flamencs reposaven tranquils sobre l’aigua… i tot, envoltat d’una pau extraordinària i d’un silenci, només destorbat pels crits i les rialles pròpies de nins, monitors i mestres en perfecta convivència. Un esbart de juies ens anunciava, així ha estat, l’arribada, en pocs dies, de mal temps i de fred, però a nosaltres no ens afectava, perquè teníem bon temps i ja ens donàvem per satisfets. Ara sabem de primera mà que les coses més senzilles són també les més extraordinàries.

De tornada al Palmer, alguns “parxes”… res important que no poguéssim solucionar. En mitja hora els mateixos alumnes vàrem tenir, un altre pic, les bicicletes a punt per a l’endemà. Ara ens esperaven les dutxes, la preparació del sopar i de la revetlla de Sant Antoni: taller de caretes, de gloses, vestir-nos de dimonis i fer bulla.

Vàrem sopar de llom torrat, salxitxes, pits de pollastre, llonganissa, una bona ensalada, fruita i coca de xocolata. El foc acompanya i ens feia més càlida i agradable la nit. Sabíem que no dormiríem gaire: tanmateix no havíem vingut a dormir.

Les mestres, que ja ho sabien, havien preparat l’estada per a dijous i divendres, perquè així ja dormiríem a casa. I la festa es va allargar…la son era enfora.

Al matí, però, no varen voler saber si teníem son i a les 7  ja estaven en dansa. Ens varen despertar cantant que ens esperava un altre dia rodó i ens vàrem haver d’aixecar. Vàrem berenar i ens vàrem preparar el berenar de mig matí: un bon pa amb oli i fruita.Tot a punt per acomiadar-nos ja des Palmer.

Vàrem pujar a les bicicletes i vàrem partir cap a Ses Covetes, un llogaret de Campos situat entre s’Arenal den Telm (cap a Es Trenc) i l’arenal de Sa Ràpita. El seu topònim prové de les nombroses coves que hi ha. Amb Cabrera vetllant-nos al fons, cercant la composició de l’arena, parlant de la posidònia i de la direcció del vent, manejant la brúixola… ens vàrem trobar amb l’equip del programa Tira-Tira i amb dos regidors de l’ajuntament de Campos. Volien entrevistar-nos i aquí els nirvis, més de les mestres que del propis alumnes, es notaven. L’equip del programa va ser molt amable amb nosaltres i vàrem actuar amb naturalitat i esperam que, en veure el programa, tot hagi sortit bé. Varen acompanyar-nos un poc més pel camí entre les dunes, mentre anàvem identificant el borró, el lliri, la sempreviva, la ginesta borda, el xiprell, ara ben florit, el romaní, l’aladern… El dia era esplèndid i acompanyava.

De tornada a Ses Covetes, uns minuts per a reposar forces i acabar-nos els queviures. Adéu a ses Covetes! Campos ens esperava i l’arribada va ser puntual. Al punt de partida, la plaça de s’Estació, també hi arribàvem a l’hora indicada: les 14h.

Tot havia anat bé i tots n’estàvem ben satisfets. I és que el valor de les coses no és en el temps que duren sinó en la intensitat amb què succeeixen. Per això, aquests dos dies tots junts es convertiran en   moments inoblidables, i els valors de l’ amistat, de saber escoltar, el fet de donar suport, donar una abraçada, respectar-nos els uns als altres, saber dir les paraules adequades  en el moment precís,  sense haver de cercar-les …en sortiran reforçats. Hem après junts a acceptar que ningú és perfecte i que, per tant, ningú està exempt de cometre errors, hem après  a donar sense esperar rebre. Això és amistat! I aquests dos dies tots  junts ens han unit encara més. I és que els alumnes de 1r d’ ESO som una pinya! Aquests records, sens dubte,  perduraran per sempre dins els nostres cors.

Des d’aquí el nostre agraïment :

Al Camp d’ Aprenentatge des Palmer, als dos monitors que ens varen acompanyar: en Rafel i en Tomeu, als  formatges Burguera, a la Salinera, a l’ Ajuntament de Campos, al policia tutor, a l’ equip del programa Tira-Tira d´IB3 i al seu presentador, a tots els pares i mares, al nostre director, en Josep Ollers i a n’ Inès, per venir a visitar-nos, a les nostres dues professores na Catalina i na Maite, i sobretot als alumnes de 1r d’ ESO del col·legi Fra Joan Ballester de Campos.

Gràcies per estimar el sol i l’ aire, aquest mar tan nostre, la platja i el salobrar, el xiprell florit, el romaní, la sempreviva…el vol dels ocells…la vida. Gràcies per estimar la nostra natura, perquè Ella, sense cap dubte, configura també la nostra mediterrània manera de ser.

Estada al Palmer dels alumnes de 1r d´ESO del Col·legi Fra Joan Ballester 16-17 de gener de 2014

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: